Els Jaciments arqueològics i la seva divulgació a través de les visites guiades / Joan Abad, Albert Aulines
Abad i Arbussé, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 238 (setembre-octubre 2006), p. 52-55 : il. (Educació) 
Notes.

Nous camins educatius



En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 216 (gener-febrer 2002), p. 50-87 : il. (Dossier) 

Conté: Molts tresors amagats / Xavier Besalú i Costa ; El teatre i les assemblees com a mostra d'un bagatge pedagògic / Josep Vila ; El mètode de projectes: participació activa en l'entorn / Nuri Trobajo, Pere Salvatella ; Patronatge i moda / Adela Pantalech, Carme Vilarrasa ; Formació de dones immigrades / Eva Fortià ; Més enllà de l'escola bressol / Vicenç de Febrer ; Pràcticum de cooperació a Nicaragua / Sebas Parra.

El Diari de classe del mestre Ferran Rahola (curs 1935-36) / Rosa M. Medir, Pere Salvatella
Medir i Huerta, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 214 (setembre-octubre 2002), p. 35-41 : il. (Educació) 
Notes.

L'Educació especial a les comarques de Girona / Pere Pujolràs i Maset
Pujolràs i Maset, Pere


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 213 (juliol-agost 2002), p. 48-57 : il. (Educació) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

Les Nenes del Parc. Colònia Escolar permananent de muntanya de Berga (1932-1939) / Martí Boneta i Carrera, Jordi Ortega i Tous
Boneta i Carrera, Martí


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
151 p. : il. ; 25 cm (Esplendor) 
ISBN 9788419736437

L'estiu del 1932, l'anomenat "Pavelló de Suècia" es va aixecar a Berga com la nova Colònia Permanent de Muntanya provinent de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Un cop acabat l'esdeveniment, el govern nòrdic va decidir cedir la construcció a l'Ajuntament de Barcelona en suport de la seva política en pro dels infants. Una part la van destinar a la colònia amb noms d'indrets emblemàtics del Berguedà i una altra, a una gran sala polivalent on escoltaven molta música i feien teatre. El pavelló de fusta, amb la torre triangular, ocupava un extrem de l'antic Parc del Pla de l'Alemany de Berga. La colònia es complementava amb l'edifici d'obra on hi havia les habitacions i el menjador. La Colònia de Berga, juntament amb altres iniciatives de l'Ajuntament de Barcelona, tenia la finalitat d'atendre la gran quantitat d'infants de Barcelona que vivien en unes condicions de salut deplorables. Però també va tenir un vessant educatiu innovador que va portar a la pràctica unes metodologies renovadores. Les "nenes del parc" com les anomenava la gent de Berga , a part de les activitats més usuals, tenien responsabilitats a la colònia. (Editorial).

Els Pioners del cinema pedagògic a Catalunya / Enric Ruiz Gil
Ruiz Gil, Enric


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 23, núm. 2 (20132) , p. 1 arxiu html
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En el marc de la Mancomunitat de Catalunya, un moment d'obertura i innovació en tots els àmbits, es va produir un tomb de modernitat en la instrucció pública. La pedagogia reivindicava el mètode intuïtiu, i el repte innovador imposava mètodes experimentals. Al cap davant d'aquest procés hi havia mestres i pedagogs. La Mancomunitat va fixarse en com responia Europa i els Estats Units d'Amèrica, a aquests nous reptes de modernitat, i va incorporar nombroses tècniques i polítiques, procedents d'altres països (França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, EUA, etc.). Mentre el món patia els efectes de la primera Guerra Mundial, a Catalunya, un enginyer de tècniques tèxtils va sol·licitar l'adquisició d'un projector de cinema per poder millorar les tècniques de formació dels seus alumnes. La resposta positiva del Consell de Pedagogia, òrgan de la Mancomunitat que regia la instrucció pública, converteix als responsables d'aquesta iniciativa en pioners en el camp del cinema pedagògic.

Barceló i Matas a Palafrugell (1907-1917) : resum de la conferència sobre el mestre / Sandra López, Joan Busquets
López, Sandra


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 57 (juliol 1998), p. 34 : il.

Apunts biogràfics de Joaquín Garriga, anarquista i promotor de l'Escola Moderna de la Bisbal / Margarida Carbó
Carbó, Margarida


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 30 (setembre-desembre 2010), p. 107-113 : il. (Ensenyament) 

Rercord de Ferrer Guàrdia i de l'Escola Moderna / Lluís Maruny i Curto
Maruny i Curto, Lluís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 28 (març-juny 2010), p. 102-106 : il. (Ensenyament) 

Les Germanes Macau / Carles B. Gorbs
Gorbs, Carles B.


En: País petit : revista de Verges. Verges, núm. 3 (desembre 2004), p. 17-20 : il. (Diàspora) 

Una joia d'escola : l'Escola Parc del Guinardó / Maria Clara Forteza, Salvador Domènech i Domènech ; [pròleg de Joan Soler i Mata, Marta Ruiz i Sánchez]
Forteza, Maria Clara


Vilanova i la Geltrú : El Cap i la Nansa, 2023
377 p. : il. ; 23 cm (Kairat) 
Bibliografia. Conté: Context dins l'Escola Nova -- Context històric municipal -- Conjuntura prèvia a la creació -- Arrencada i desenvolupament -- Els antics alumnes parlen -- Plec de material gràfic -- Començo d'alumna i acabo de mestra -- Dolors Palau.
ISBN 9788419476135

"El llibre deixa constància de la creació i el funcionament de l'Escola del Parc del Guinardó entre la fundació (1923) i la jubilació de la seva primera directora, Dolors Palau i Roura (1965). Es fa un repàs del context municipal i d'Escola Nova de l'època, de l'ideari de centre, així com de l'organització i del projecte pedagògic al qual es van lliurar professorat i personal no docent, sinó educatiu, per posar l'alumne en l'eix de l'educació activa." (Editor).

Eladi Homs i Oller / Roman Galimany Solé
Galimany Solé, Roman


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 846 (maig 2022), p. 14-15

Miquel Riera Perelló, mestre d'escola mallorquí, converteix l'àrida població de l'Argilaga en un verger l'any 1916 / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 57-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball es ressegueix el mestratge del professor d'escola mallorquí, Miquel Riera Perelló. L'any 1916 va arribar a la població de l'Argilaga, a la província de Tarragona. Les seves petjades es segueixen a través de les notícies que s'han documentat en hemeroteques digitals. La seva tasca cal situar-la en el context de l'Escola Nova i l'activitat de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) quan es va potenciar l'educació i l'escola en català. Entre els segles XIX i XX l'escola en el mon rural estava poc desenvolupada. La feina de Miquel Riera va aparèixer a la premsa de l'època com innovadora i revolucionària. Segons aquesta, va aconseguir eradicar l'analfabetisme a través de l'ecologia. Es va convertir en un exemple per a la resta de les escoles, algunes d'elles hispanes com la segoviana.

Raimon Torroja i Valls : mestre d'infants i mestre de mestres / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


Arenys de Munt : [l'autor] : Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, 2020
145 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418123030

Patricio Redondo i les noves escoles de Puigverd / Felip Niubó Gassol
Niubó Gassol, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 125-134 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 2020 va fer cent anys de l'arribada del mestre i pedagog Patricio Redondo Moreno a Puigverd de Lleida, un dels majors exponents de la tècnica Freinet a Catalunya i a l'estat espanyol. L'objectiu d'aquest estudi pretén posar de manifest noves aportacions històriques i biogràfiques de Patricio Redondo Moreno pel seu pas a Puigverd de Lleida, coincidint amb el centenari de la seva arribada a la població, on va exercir de mestre durant catorze anys i hi va fundar les seves primeres escoles.

Los Dos maestros : los camisas azules contra Antoni Benaiges / Serbi Bernal
Bernal, Sergi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 63-94 : il. (Història i arqueologia) 
Resums en castellà, català i anglès.

La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent, defensor de l'agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre abril de 1934 i juliol de 1936. En la redacció d'aquest diari escrivien amb regularitat dos mestres, un socialista i un altre falangista. Però qui eren aquests dos mestres que van coincidir durant uns quants anys a la ciutat de Briviesca? I quina responsabilitat va tenir un a la desaparició de l'altre? S'ha parlat molt dels mestres de la Segona República però poc d'aquells altres mestres que estaven contra ella. Aquest treball treu a la llum una història no explicada, també, posa cara a cara aquests dos models d'entendre l'educació i com també, hi va haver docents, com el nostre protagonista que va treballar per acabar amb el model pedagògic defensat pels "Mestres de la República".

El Exilio interior de Leonor Serrano, Josefa Herrera y Ángela Sempere, tres inspectoras sancionadas en la dictadura primorriverista / Maria del Carmen Agulló Diaz
Agulló Diaz, M. del Carmen


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 17 (2023) , p. 63-97 (Monográfico. Totalitarismos y exilio interior en las educadoras del siglo XX) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Dins del clima de repressió i control exercit per la Dictadura de Primo de Rivera sobre la inspecció de primer ensenyament, cal emmarcar la promulgació de la RO de 19 d'abril de 1928 que va implicar el trasllat forçós dels seus destins de disset dels seus membres, entre els quals es troben les inspectores Leonor Serrano Pablo, Josefa Herrera Serra i Ángela Sempere Sanjuán, desplaçades amb una intencionalitat punitiva. A la recerca de les causes que van provocar aquestes sancions, desconegudes per no haver-se instruït expedients, s'analitzen les seves trajectòries vitals i professionals i se suggereix que van estar marcades per la variable gènere, en estar motivades per actituds de desobediència a ordres de les autoritats, i per la manifestació d'idees qualificades de perilloses, relacionades amb els drets de les dones. Aquests comportaments són incompatibles amb els pressupostos autoritaris del règim, i amb la seva definició tradicional de la identitat femenina. Apartades dels seus destins i desplaçades de les seves ciutats de residència, obligades a reiniciar les seves pràctiques professionals en un entorn advers, van sobreviure a l'exili interior compaginant una actitud de protesta davant la seva injusta situació, amb una intensa activitat professional, vinculada amb la renovació pedagògica.

Antoni Benaiges Nogués : un mestre mont-rogenc assassinat el 19 de juliol de 1936 a Briviesca (Burgos) / Martí Rom
Besora Agrelo, Quim


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Martí Rom ens explica qui va ser i tota la història que gira al seu entorn (posant alguns punts a les is) Antoni Benaiges Nogués, el mestre que propugnava la tècnica Freinet i que anant a parar com a docent a Briviesca (Burgos) i prometre el mar als seus alumnes, el seu mar, el de Mont-roig del Camp, el 1936, va quedar sense poder complir la promesa perquè els que es van alçar aleshores el van torturar i assassinar.

Cèlia Artiga i Esplugas



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Dones del Centre) 

Ens endinsem en l'aportació de Cèlia Artiga i Esplugas de la mà de la Secció de Ciències de l'Educació a la qual va pertànyer. Un article que ens permet adonar-nos que fou una persona dedicada plenament a la pedagogia. S'incorpora, a més, la valoració que en fan els fills a través d'una entrevista i d'unes paraules prèvies que faciliten conèixer-la en un àmbit més íntim.

Renovació pedagògica i experiències extraescolars / Salomó Marquès i Sureda
Marquès i Sureda, Salomó


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 147-164 : il. (L'educació) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.